Per què sóc Jesuïta?

El primer que em ve al cap quan escolto la pregunta és el sentiment profund d'agraïment per aquest regal. I alhora, de manera molt nítida, el Crist de Javier.

Entorn al somriure d'aquest Crist, en les diferents experiències per a joves de la Companyia a Andalusia, vaig conèixer gent jove, que vivien d'una manera diferent. Havien entrat a la Companyia per ser companys de Jesús, per viure la seva vida en clau de servei.

Han passat ja més de 10 anys. Ara puc dir que sóc jesuïta perquè la millor manera de seguir Jesús és ser jo mateix. I Jesús m'estima tal com m'ha fet, amb les meves coses bones i les meves coses dolentes. Sense inseguretats ni màscares. Sense aparentar el que no sóc. Sense frustrar-me pel que no tinc. Amb les meves pors, amb les meves il·lusions i també amb el meu pecat. Amb les meves misèries i amb els meus fracassos.

I així em va cridar a la Companyia. Amb tot el que sóc, amb tot el que tinc. Per ser cada dia més "jo" amb "Ell". Perquè quan més el busco més a prop estic de ser la persona que realment sóc de debò. El Nacho que Déu ha fet.

I la paraula "gràcies". Només em surt agrair. Agraïment perquè tot això és un regal. Realment, amb els criteris del món no hauria d'estar aquí. No ho mereixo. El meu lloc l'ocuparia algú més capaç, més llest i intel·ligent, que parlés idiomes ... però els criteris de Jesús són uns altres. Per això, ara més que mai, em refio d'Ell.

Quan vaig fer els vots amb altres 5 companys em vaig comprometre amb el Senyor per seguir-lo en pobresa, castedat i obediència. Però sé que Ell també es va comprometre amb mi. És un compromís d'amor i fidelitat. Ell sempre hi serà, confiant en mi més que jo mateix.

No sé on continuaré els estudis ni on treballaré dins d'un temps. El més important, l'única veritablement important, és que aquest camí no el faig sol. El somriure del Crist de Javier estarà al meu costat, obrint-me el camí.

Nacho Narváez sj